Ai, la rateta que escombrava l’escaleta
amb faldilles, tota cuca, tota neta,
es va trobar una monedeta.
I la rateta va anar a fer una cerveseta
i en sortir tota contenta
es va trobar amb una velleta
que venia alegria i fantasia.
I la rateta, com que sap que aixo es un conte,
es va polir tot el que tenia.
Pero per culpa d’un guionista
amb molt poca gens de vista,
va tocar-li com a novio
un gatet de pacotilla.
Si, si, si, si, siiii.
I la rateta que tenia una cosina
que vivia a Bellavista
va venir-li de visita.
I la cosina ratolina li va dir:
“Aquest gatet no et conve,
aquest gatet… no anem be.
Que per aixo vinc de Bellavista,
que veig venir comet refila.”
I la rateta que escombrava l’escaleta
es va quedar molt depresiva.
Es va tancar a casa seva
amb moltissima cervesa
sense sortir, sense gatet.
I al cap d’uns dies
va sortir a escombrar una mica
i li va dir una veina:
“He vist a la teva cosina ratolina
amb el gatet de pacotilla.”
Si, si, si, si, siiii!
I al cap d’un mes es va trobar a sa cosina
sense cues, sense dents.
I la rateta presumida li va dir a la ratolina:
“Aquest gatet no et conve,
aquest gatet… grrrrr!”
Em sap molt greu per les ratetes,
ho sento molt senyor guionista,
nomes volia un toc de realisme.