El cel es va vestint de roses i d’argent
i l’horitzó s’aprima i es torna penetrant,
una agulla de llum travessa l’aire
i Venus, a l’oest, crema i tremola abans de pondre’s.

El gest del món esdevé tràgic i precís,
l’abisme que s’obre davant teu
perquè amb els ulls t’hi estimbis,
ja pura solitud,
ja incandescència el mar,
ferida estesa dels records
on el batec dels somnis s’alenteix
i on arrossegues, perplex i desolat,
el llast dels dies,
espurnes doloroses del desig,
les mans antigues
on reconeixes qui vas ser
i on et reescrius encara
sota un rostre cansat
que estima els arbres
i aquesta nit que s’eixampla
com una geografia il·limitada,
d’on ets al capdavall,
unit el teu destí al dels astres.

"Agulla de llum"
de Pere Vilanova

2011 - Llicenciat sota els termes de
Creative Commons
Sampling Plus

Feu clic aquí per saber com donar crèdit i altres coses.