Lletra de Anhels

Rius que cremen com el foc,
que viuen a l’oblit
d’un poble reprimit,
desperten un profund rebuig
que de dia i de nit
batega al meu pit.

Porcs que trenquen els anhels
que broten de mil cors
aliens al capital,
volen que marxin els estels
que ens portaran als ports
de la lluita final.

Però no, això no ho consentirem,
no ho permetrem.
La resistència creix
al ritme del tabal.

Busca les arrels del somni.
Troba la resposta.
Busca les arrels del somni.
No et rendeixis mai!

La indiferència fa mal
als que volen lluitar
per allò que els van robar.
Adona’t, doncs, del que està passant
ara al teu voltant,
jo segueixo cantant

Que això no ho consentirem,
no ho permetrem.
La resistència creix
al ritme del tabal.

Busca les arrels del somni.
Troba la resposta.
Busca les arrels del somni.
No et rendeixis mai!